Anscombe reading Aristotle

Fent-ne una lectura particular, «Modern Moral Philosophy» (La filosofia moral moderna) d’Anscombe es considera un text fundador en el renaixement de l’ètica de la virtut. Vist així, Anscombe insinua que és possible fer ètica sense emprar conceptes com «deure moral» o «obligació moral»; l’exemple perfecte n’és l’ètica aristotèlica. D’altra banda, Anscombe afirma que actualment no és útil fer filosofia moral, ja que troba que «filosòficament hi ha una gran bretxa […] que s’ha d’omplir amb una explicació de la naturalesa humana, l’acció humana […] i, sobretot, del “floriment” humà» (Anscombe, 1958: 18). La bretxa a la qual es refereix apareix on hi hauria d’haver una «prova que un home injust és un home dolent». El meu objectiu en aquest article és discutir les diverses formes en què es poden interpretar les tesis d’Anscombe, recordant dos altres filòsofs per a qui l’ètica de la virtut aristotèlica també era essencial: P. Foot i J. McDowell. Argumentaré que Anscombe no esperava que l’ètica aristotèlica respongués als problemes que l’ètica moderna ens planteja.